adantar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'déshonorer, insulter'

NTestLyonW 103,44: … li lairo qui eran crucificat ab lui adantavan [éd. adaut‑] lui

PassS 839: Que ara em el loc vengut / Que iheu seray aquesta nut / Liguat e pres e azantat / Car ayso es profetizat.

b. 'attaquer, affronter'

PriseJérC 597,18: Armem nos et anem los adantar, e fassam y tan de las armas que az els sia a penedre car say so vengutz.

PriseJérC 608,2: L'emperayre e Thitus… ni las gens de tota la ost, viro que Pilat non lur avia plus en cor azantar.

2. adantat p. p. /adj.

'déshonoré'

FierB 2826: Nos non aguem vianda, ben a ɪɪɪ jorns passatz: / e si perdem las donas, serem ne adantatz.

LVVertRn 2:82b: E motas donas, verges e piuzellas, en so vilmens adantadas

3. adantan p. pr. subst.

'celui qui profère des insultes'

NTestLyonW 408,3: Las antas dels azantantz a tu cazero sobre mi.